Possiblament un dels primers treballs que marcaria el camí del trencament amb la tonalitat clàssica és el sextet de corda, Verklärte Nacht (la nit transfigurada) op. 4 de Arnold Schönberg. Composat el 1899 i precedit per el poema de Richard Dehmel (que inclouré gràcies a la traducció de Josep Pujol). Té la forma d'un moviment lliurement improvitzat amb gran riquesa de temes i variacions que revelen el gran art de Schönberg. Amb la brevetat dels temes, la forma ilimitada que tenen de succeïr-se l'un amb l'altre, l'estructura lliure... aquest sextet resulta l'anticipació dels posteriors treballs del compositor vienès amb el definitu trencament de la tonalitat.Són uns nous colors armònics i tonals que sobrepassen qualsevol escriptura fins aleshores escoltada. És un miracle sense precedents en la música de cambra.
El sextet va ser interpretat per primera vegada a Viena per l'Arnold Rosé Quartet.
Amb l'entrada del segle XX apareix una multinterdisciplinaietat entre les nombroses expressions artístiques. No em d'oblidar que el mateix Schöenberg té una etapa en que deixa la música per dedicar-se a la pintura. És per això que us deixo la composició nº 4 del seu amic Vasili Kandisky on molt bé podríem escoltar els colors del quadre i mirar els sons del partitura...
Composició nº 4, Vasili Kandinsky
Us poso també el link per si voleu llegir la traducció del poema de Richard Dehmel feta per Josep Pujol. CLICKEU ENLLAÇ.
Finalment us poso un últim enllaç per si voleu descarregar i seguir la música amb la partitura general (també hi ha el Pierrot Lunaire).
